Arxiu permaig, 2009

La guanyadora del premi literari Terra de Fang visita el Cafè Pub Clàssic

El passat dissabte dia 28 de març la jove guanyadora dels 1000 euros pel primer premi literari Terra de Fang, Eva Pallarés i Sala, va venir al Cafè Pub Clàssic per recitar-nos les poesies amb la qual va deleitar el jurat dels premis literàris per exelència de la nostra població, Deltebre.

Ella no va venir sola, ja que el magnífic clarinetista Miguel Àngel Marín la va acompanyar amb improvisades i dinàmiques melodies mentre ella feia les pauses corresponents al diàleg que tenia la poesia.

El títol de l’obra és Obsessions, és tracta de la obsessió en general, sense més ni menys, que parla amb el subjecte, que dialoga amb ell, per això per a recitar-les necessitava una altra veu, i em va tocar fer de subjecte, mentre que la Eva Pallarés n’era l’obsessió.

Cal mencionar que la nit de poemes i clarinet al clàssic també va estar acompanyada per les il·lustracions de Martín Blanco, que recreen les obsessions humanes desde la seva prespectiva de dibuixant.

Esperm que l’any que ve, el guanyador o guanyadora del premi literari torni a visitar el Cafè Pub Clàssic.

En el següent enllaç, podreu visitar l’àlbum de fotos de la jornada poètica:

http://picasaweb.google.es/maryaprilnavarro/Fotos_poesia?authkey=Gv1sRgCOv7goWYmqGkvAE#

Els passos de la evolució

img_pies_es1

En l’exposició podrem veure potes de elefants, tortugues, galls i gallines, felins, o fins i tot micos. Des de Què fem tgn us animem a que passeu per Caixa Forum Tarragona, al C/ Cirstòfol Colom, 2. Està obert de dilluns a divendres de 10 a 21 i els dissabtes i festius de 11 a 14 i de 16 a 21.

Sobre un fons negre i des de sota, per tal de que les plantes siguin visibles, els “retrats de potes” d’Ingo Arndt, fotògraf especialitzat en la natura, de gran format i rics colors, mostren les potes dels grups d’animals més importants del planeta.

Es tracta de potes amb urpes, amb coixinets plantars, amb discos adhesius, amb membranes interdigitals…, desgastades o enormement delicades, amb escates o estriades, algunes també peludes, blavoses, grogues, vermelles, blanques, marrons, amb ratlles de colors…

Però quina és la raó d’aquesta diversitat de formes , colors i pells? Tot té un significat més profund, que es deriva de la funció de la pota. La pota ajuda a la criatura en qüestió -que s’adapta al seu entorn- a córrer, a saltar, a botar, a grimpar, a gronxar-se, a esmorteir els salts i, fins i tot, a netejar-se. Al llarg de milions d’anys, la natura ha anat desenvolupant una diversitat d’espècies, partint de les aletes originals, que van anar evolucionant cap a formes de pota inicialment simples, primerament de vuit dits i després de cinc.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.